Catalunya, “dona maltractada” per Espanya (i 4)

4. Actualitat

Catalunya s’ha representat i se segueix representant com una dona en aquests moments de debats, mandats electorals, demandes d’independència, celebració del Referèndum, aplicació del 155 i eleccions al Parlament… I continua sovintejant el símil de Catalunya com una dona maltractada.

Hi hagut, en tot aquest camí de demanda del dret a decidir, moments d’eufòria i optimisme, sobretot a partir de les manifestacions multitudinàries els 11 de setembre. En consonància al sentiment general i les mobilitzacions, així, per exemple, el 2010, Joma (revista Òmnium, tardor 2010) ens dibuixava un maragallià  “Adéu Espanya”. I, curiosament, qui la Catalunya valenta que diu adéu i marxa de casa és un home, mentre que Espanya esdevé una dona possessiva  (i d’un negre fosc).

Imagen14

El 2014, aquest canvi de rols persistia en un acudit de Ferreras. Espanya és també la dona, vestida de negre, gens atractiva i malcarada. Una imatge gegantina que escanya, més que no abraça, Catalunya.  De nou, el poder –o els desigs de poder- es masculinitza:

Imagen15

Però són representacions més aviat circumstancials, perquè la que persisteix encara i amb força és de Catalunya com a dona maltractada. La comparació la feia ja, per exemple, Xavier Sala Martín en una entrevista al diari Ara  (23 desembre de 2015). I la trobem i retrobem enguany, el 2017. I, encara més, a partir de la violència exercida el dia de la celebració del referèndum per part de la policia i el govern espanyols. Fins i tot el masclista, espanyolista, racista i xenòfob xat Forocoches va reproduir una pancarta , del twitter de Sociedad Civil Catalana, que es va penjar en un dels col·legis electorals de Barcelona atacat el dia 2 d’octubre i amb tot d’entrades que comentaven la comparació:

scLPljd

Aquest mateix dia, 2 octubre, apareixia també a Plaza Nueva, per exemple, un article titllant el govern espanyol de maltractador. I el dia 3, a eldiario.es, en un altre amb un títol també amb connotacions de parella, “Catalunya, tenemos que hablar”, es comparava Mariano Rajoy amb un maltractador. O, el dia 8 d’octubre, després de la suspensió de la declaració d’independència, per xarxes sorgia un vídeo  -que acaba amb “España somos todos”- en que, una altra vegada, hi havia boda: la nòvia Puigdemont i el nuvi Rajoy. I el 10 d’octubre, per esmentar un altre exemple, el digital El Confidencial criticava la campanya de “formació psicològica” que havia fet l’ANC per al referèndum, perquè presentava l’estat com un maltractador que exercia la violència.

La representació i tractament en els relats de Catalunya com a dona malatractada, doncs, no és gens nou. A les portes d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, la reflexió final és  que ens cal llibertat, com a dones i com a país. I, en aquesta llibertat, no només deixar de banalitzar la violència masclista i els feminicidis, sinó posar-hi punt i final, i canviar imaginaris que estableixen estereotips, jerarquies i rols de poder. La República serà feminista o no serà!

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s